Dissabte 28 de Novembre del 2015
Preciosa ruta per la serra de Llaberia, de poc més de 15 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell per les muntanyes de la costa Daurada. Tot i haver de grimpar i desgrimpar en algunes ocasions i trobar un parell de pasos amb cordes i cadenes la ruta és força fàcil de fer sempre que no bufi amb força el vent de Mestral, tal com va passar-nos a nosaltres, doncs allí quan el vent bufa bufa fort i pot resultar difícil avançar i fins hi tot una mica perillós si t'agafa en algun delicat.
La ruta podrien dir que es divideix en dues parts: la primera que va des del poble de Pratdip, puja per la Cresta de la Seda i segueix per la part alta de les muntanyes, amb vistes precioses que es perden tant al mar com a les muntanyes de l'interior, i arriba fins el radar de La Miranda; i la segona part que va del radar de la Miranda i baixa i torna a Pratdip entremig de boscos força tapats.
S'ha de dir que les vistes de la primera part compensen amb escreix la poca visibilitat de la segona.
Aquesta ruta va ser extreta d'una entrada de
wikiloc de Rocjumper i varem seguir el track que allí hi havia, tot i així el camí és fàcil de seguir, doncs hi ha marques de pintura blava, cartells, fites i camí més o menys evident que ens acompanyaran al llarg de tota la ruta.
Comencem a caminar a les 10:00 i arribem al cotxe a les 17:00, el fort vent ens ha fet anar més lents, tot i que també em desistir de fer el Caball Bernat i hem parat a esmorçar, dinar i fer fotos, per ho que crec que set hores podria considerar-se un temps raonable.
Vaig amb uns nous companys que he conegut gràcies al grup de
Senderismos y Más: l'Àlex, la Carol, la Marta, el Jorge i el Norberto.
Arribem fins a Pratdip, no arribem a entrar, i deixem el cotxe a una zona habilitada com aparcament a la dreta de la carretera (mirar wikiloc). A partir d'allí mateix trobem el primer cartell i tirem camí amunt seguint les senyals, ben visibles al llarg de tot el recorregut. El camí ens durà fins una casa, però poc abans d'arribar-hi, si ens hi fixem veurem una pujada a l'esquerre del camí que puja entremig de pins direcció a la cresta.
 |
| Cingleres de les muntanyes del voltant |
 |
| Grup amb Pratdip al fons |
 |
| Cresta de la Seda |
Seguint el camí ens apropem a la cresta per on hem de pujar. Fa vent, però pel lloc on pugem sembla que està una mica resguardat i no bufa tan fort.
 |
| Cresta de la Seda de més aprop |
 |
| Hi ha molt bones vistes de la costa |
 |
| Comença la grimpada, fàcil |
 |
| Les vistes són molt àmplies |
 |
| Norberto superant un pas amb corda |
 |
| L'Àlex el segueix |
 |
| Pas fàcil amb corda |
 |
| Noves grimpades |
Una vegada superada la cresta, fàcil i no gaire llarga, i apareixen noves vistes que ens fan gaudir de l'entorn.
 |
| El Morral al fons |
Esmorzem i reemprenem la marxa. Hi ha un únic camí i ens duu al pas del Cisco, amb esglaons de cadena per superar una paret i una cadena per enfilar-se del tot. Tot i que el pas és evitable per l'esquerre tots ho fem, doncs és força fàcil i divertit.
 |
| Carol pujant per la cadena |
 |
| Marta a dalt del pas |
 |
| Parets de la cinglera |
 |
| Àmplies vistes dels voltants |
Un cop a la part alta de la muntanya el vent bufa molt fort. Divisem el Morral, una petita muntanya de pedra que confonem amb el Cavall Bernat, i tot i que podem pujar-hi per darrere preferim no fer-ho, doncs el mestral bufa amb tanta força que preferim no còrrer riscos.
Caminem més o menys en pla, però el vent fa que ens haguem de parar en algunes ocasions per por a perdre l'equilibri.
 |
| Bufa el mestral amb força i fa difícil avançar |
 |
| Cavall Bernat al fons, cap on ens dirigim |
 |
| Marta intentant que no se l'endugui el vent |
 |
| Ara toca baixar una mica |
 |
| Deixem Mont-Redon i continuem |
 |
| Grup amb el Cavall Bernat radera |
Tot i que en principi hi havia previsió de fer el Cavall Bernat, com que hi havia grimpades de II/II+ i bufa amb molta força el vent ho deixem per un altre dia. Avui millor no arriscar-s'hi.
 |
| Tornem a pujar de nou |
 |
| Norberto i un servidor |
 |
| Grup a la creu de Llaberia |
Arribem a la creu de Llaberia, gaudim de les vistes, fem alguna foto i divisem el radar de la Miranda, fins on hem d'arribar. Baixem de nou un petit tram i al costa d'un pi i aprofitant que sembla que no bufi tant el vent dinem.
Norberto, home previsor com pocs, ha portat una ampolla de vi i la comparteix amb el grup.
 |
| Grup gaudint del moment |
 |
| Acabem de dinar i continuem fins el radar |
 |
| Arribem al radar de la Miranda |
Deixem enrere el radar i continuem fins un nou cim que hi ha al costat. Just davant hi ha una nova fita que ens indicarà per on baixar desgrimpant fàcilment per la cinglera. Com ha succeit al llarg de tot el recorregut, veiem marques de pintura blava que ens indica que és per allí. Ara només quedarà anar seguint les marques de pintura blava que ens durant per una baixada força pronunciada i per on s'ha d'anar una mica en conte per un sender no gaire evident fins arribar a baixa de tot, on trobarem un nou cartell que ens indicarà com arribar al Pratdip. Fitxant-nos en els diferents cartells que trobarem i seguint les marques de PR arribarem al lloc on hem deixat els cotxes.
 |
| Desgrimpada fàcil. Comença la baixada |
 |
| Vistes de la cinglera per on hem passat abans |
 |
| Cinglera des d'abaix |
Un cop al cotxe anem al poble i aprofitem per prendre una merescuda cervesseta, la majoria, i comentar la jornada. Ha sigut una ruta preciosa, poder amb una mica massa de vent, i que m'ha permet conèixer a nous amics amb els que espero poder coincidir en un futur no gaire llunyà.
